dimarts, 7 de desembre del 2010

Exposició Català tema 11: apartats 4 a 6.

4. La sociolingüística



Estudia l’ús de la llengua i les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

Diferències entre lingüística i sociolingüística:

                                     Lingüística:                        Sociolingüística:

· objecte de l’estudi:    estructura de la llengua      ús i varietats de la llengua

· unitats de treball:       unitats lingüístiques           usuaris i grups (persones)

 5. El contacte linguistic.


Què origina el contacte lingüístic?

La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents.

SOLUCIÓ: readaptació del codi per tal de fer possible la comunicació per part d’un o dels dos grups.

·        Totes les llengües han viscut situacions de contacte menys les que han pogut romandre isolades permanentment.


EXEMPLE LLIBRE

Entre llengües que pertanyen a una mateixa família lingüística (romànica, germànica) es produeix una sèrie contínua de varietats amb transicions graduals que marquen el pas d’un sistema a l’altre.

De vegades és més fàcil la intercomprensió (parlants de frontera que no pas entre parlants d’un mateix sistema).

Exemple: sud Alemanya – més fàcil varietats germàniques del nord de Suïssa i Àustria que no pas amb els mateixos alemanys.


6. Aproximació las fenòmens de contacte.


6.1. Bilingüisme.


· Individual:

-         Actiu: parlen les dues llengües.
-         Passiu: s’entenen les dos però es parla una.

     -   Simètric: coneixement de les dues llengües per igual.
     -   Asimètric: coneixement desigual.

-         Instrument: utilització de les dues llengües amb finalitat.
-         Integrador: per integrar-se (immigrants).

· Territorial:

-         Bèlgica: una part es parla holandès, a l’altra francès.

· Social: paper que fa dins la societat.



6.2. Diglòssia.


Situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents.

Varietat A: ús formal (administració, educació)
Varietat B: ús informal


6.3. Conflicte lingüístic.


Hostilitat entre dues o més llengües que pugnen a l’interior d’un territori per assolir més espai social (importància).

Es resol:

· Substitució lingüística:

-         Monolingüisme L1: la comunitat utilitza la llengua pròpia (AVIS).

-         Bilingüisme L1 i L2: comunitat bilingüe (PARES).

-         Monolingüisme L2: guanya la llengua dels fills (FILLS)


· Normalització lingüística:

Ficar les dos per igual. Recuperació d’usos i funcions socials de la llengua en situació de desavantatge.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada