Valoració personal primera avaluació.

Aquest primer trimestre ha estat entretingut ja que era la presentació a l'assignatura de català de primer de batxillerat i de nou professor.
Poc a poc m'he anat adaptant i em trobo més cómode, ja sé que com fer una bona redacció i un bon esquema.
Espero passar l'examen de fonètica amb bona nota i ja estic esperant el segon trimestre on començarà el meu fort: la GRÀMATICA!!!!!


Marc: 13-12-10

Redacció mensual desembre corregida.

Parlar en públic: anècdotes comentades

Cada vegada, a l’escola, ens fan fer més presentacions orals per millorar la nostra comunicació i expressió oral i que estiguem preparats en un futur a l’hora de parlar en públic; ja sigui donant una conferència, explicant al nostre cap el treball fet o presentant un projecte al nostre personal..

Encara recordo les meves primeres exposicions orals a classe de castellà parlant sobre una pel·lícula, llibre o un “hobby”. Era impressionant la imatge que donava, a la mínima que m’adonava que tothom estava callat mirant-me fixament als ulls em posava roig com una tomata, com si el meu cap estigués a punt d’explotar.

Sorgia perquè no tenia la suficient confiança com per poder parlar tranquil i relaxat. Abans d’una exposició oral, sempre em treia la jaqueta alhora que notava com el cor m’estava a punt de sortir. Però, aquells temps s’han acabat.

Avui en dia, el que més m’agrada fer al col·legi és ficar-me davant de classe amb les mànigues ben amunt i amb aire fresc per parlar molta estona mirant fixament a cadascun dels meus companys.

Parlar en públic és molt bonic si t’agrada i tens confiança, però si no ets sents a gust pot ser una autèntic martiri veure com tots es riuen de tu i no pots fer res per arreglar-ho.

---

Exposició Català tema 11: apartats 4 a 6.

4. La sociolingüística

Estudia l’ús de la llengua i les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

Diferències entre lingüística i sociolingüística:

                                     Lingüística:                        Sociolingüística:

· objecte de l’estudi:    estructura de la llengua      ús i varietats de la llengua

· unitats de treball:       unitats lingüístiques           usuaris i grups (persones)

 5. El contacte linguistic.

Què origina el contacte lingüístic?

La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents.

SOLUCIÓ: readaptació del codi per tal de fer possible la comunicació per part d’un o dels dos grups.

·        Totes les llengües han viscut situacions de contacte menys les que han pogut romandre isolades permanentment.

EXEMPLE LLIBRE

Entre llengües que pertanyen a una mateixa família lingüística (romànica, germànica) es produeix una sèrie contínua de varietats amb transicions graduals que marquen el pas d’un sistema a l’altre.

De vegades és més fàcil la intercomprensió (parlants de frontera que no pas entre parlants d’un mateix sistema).

Exemple: sud Alemanya – més fàcil varietats germàniques del nord de Suïssa i Àustria que no pas amb els mateixos alemanys.

6. Aproximació las fenòmens de contacte.

6.1. Bilingüisme.

· Individual:

-         Actiu: parlen les dues llengües.

-         Passiu: s’entenen les dos però es parla una.

     -   Simètric: coneixement de les dues llengües per igual.

     -   Asimètric: coneixement desigual.

-         Instrument: utilització de les dues llengües amb finalitat.

-         Integrador: per integrar-se (immigrants).

· Territorial:

-         Bèlgica: una part es parla holandès, a l’altra francès.

· Social: paper que fa dins la societat.

6.2. Diglòssia.

Situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents.

Varietat A: ús formal (administració, educació)

Varietat B: ús informal

6.3. Conflicte lingüístic.

Hostilitat entre dues o més llengües que pugnen a l’interior d’un territori per assolir més espai social (importància).

Es resol:

· Substitució lingüística:

-         Monolingüisme L1: la comunitat utilitza la llengua pròpia (AVIS).

-         Bilingüisme L1 i L2: comunitat bilingüe (PARES).

-         Monolingüisme L2: guanya la llengua dels fills (FILLS)

· Normalització lingüística:

Ficar les dos per igual. Recuperació d’usos i funcions socials de la llengua en situació de desavantatge.

ACTIVITAS P.273 i 279

3.Llegeix atentament el fragment següent. Després, respon les preguntes.

a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text?

· Els homes tenen majoritàriament veus més greus que les dones, a causa de la forma diferent dels seus òrgans fonatoris.

· La parla femenina fa més ús dels sufixos aspectius diminutius

-et ,-ó.

· Hi ha mots prácticament vedats als homes, com els adjectius bufó –ona, preciós –osa, “cuco –a”, “mono –a” i molts d’altres.

· En sentit contrari, recordem la prohibició tradicional de renegar vigent a les classes mitjana i alta de les societats occidentals, una prohibició aplicada amb molt més rigor a les dones.

· Els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials -a servir-se de l’argot i d’elements escatològics i sexuals-.

b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anterior (pares,avis)? Descriu-les.

Sí ja que abans la dona era vista com una ama de casa que solament havia de netejar la casa i alimentar a la família; i avui en dia ha agafat més prestigi ja que també treballa com ho fan els homes.

c) Creus que actualment, amb més igualtat entre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta.

No tant, perquè a la televisió estan sortint molt anuncis de respecte a la dona i l’ètica d’avui en dia no és igual a la de fa uns anys.

6. Defineix el significat que prenen, en els textos següents, els mots de l’activitat anterior.

·        Substitució lingüística: acció d’haver substituït alguna cosa relacionada amb la llengua.

·        Normalització lingüística: fer un ús normal de la llengua

·        Assimilació lingüística: entendre uns conceptes d’una determinada llengua

·        Extinció lingüística: fi de l’existència d’una llengua.

·        Conflicte lingüístic: diversitat de llengües en una mateixa zona.

·        Llengua dominant: utilització d’una llengua per damunt d’una altra en una determinada zona.

·        Llengua recessiva: desaparició lenta d’una llengua.

·        Llengua subordinada: llengua que en té d’altres per sobre.

·        Llengua privilegiada: una determinada llengua que posseeix més drets que una altra.

·        Llengua relegada: llengua desplaçada a un segon lloc a conseqüència d’una altra.

7. Llegeix atentament aquests fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:

A causa de que el govern no va ajudar econòmicament aquesta llengua.

- La base econòmica que el sostenia va desaparèixer amb el final de la indústria local de pesca en els anys entre les dues entreguerres mundials, i els models de segregació residencial i endogàmia; van començar a debilitar-se.