Valoració personal primera avaluació.

Aquest primer trimestre ha estat entretingut ja que era la presentació a l'assignatura de català de primer de batxillerat i de nou professor.
Poc a poc m'he anat adaptant i em trobo més cómode, ja sé que com fer una bona redacció i un bon esquema.
Espero passar l'examen de fonètica amb bona nota i ja estic esperant el segon trimestre on començarà el meu fort: la GRÀMATICA!!!!!


Marc: 13-12-10

Redacció mensual desembre corregida.

Parlar en públic: anècdotes comentades

Cada vegada, a l’escola, ens fan fer més presentacions orals per millorar la nostra comunicació i expressió oral i que estiguem preparats en un futur a l’hora de parlar en públic; ja sigui donant una conferència, explicant al nostre cap el treball fet o presentant un projecte al nostre personal..

Encara recordo les meves primeres exposicions orals a classe de castellà parlant sobre una pel·lícula, llibre o un “hobby”. Era impressionant la imatge que donava, a la mínima que m’adonava que tothom estava callat mirant-me fixament als ulls em posava roig com una tomata, com si el meu cap estigués a punt d’explotar.

Sorgia perquè no tenia la suficient confiança com per poder parlar tranquil i relaxat. Abans d’una exposició oral, sempre em treia la jaqueta alhora que notava com el cor m’estava a punt de sortir. Però, aquells temps s’han acabat.

Avui en dia, el que més m’agrada fer al col·legi és ficar-me davant de classe amb les mànigues ben amunt i amb aire fresc per parlar molta estona mirant fixament a cadascun dels meus companys.

Parlar en públic és molt bonic si t’agrada i tens confiança, però si no ets sents a gust pot ser una autèntic martiri veure com tots es riuen de tu i no pots fer res per arreglar-ho.

---

Exposició Català tema 11: apartats 4 a 6.

4. La sociolingüística

Estudia l’ús de la llengua i les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

Diferències entre lingüística i sociolingüística:

                                     Lingüística:                        Sociolingüística:

· objecte de l’estudi:    estructura de la llengua      ús i varietats de la llengua

· unitats de treball:       unitats lingüístiques           usuaris i grups (persones)

 5. El contacte linguistic.

Què origina el contacte lingüístic?

La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents.

SOLUCIÓ: readaptació del codi per tal de fer possible la comunicació per part d’un o dels dos grups.

·        Totes les llengües han viscut situacions de contacte menys les que han pogut romandre isolades permanentment.

EXEMPLE LLIBRE

Entre llengües que pertanyen a una mateixa família lingüística (romànica, germànica) es produeix una sèrie contínua de varietats amb transicions graduals que marquen el pas d’un sistema a l’altre.

De vegades és més fàcil la intercomprensió (parlants de frontera que no pas entre parlants d’un mateix sistema).

Exemple: sud Alemanya – més fàcil varietats germàniques del nord de Suïssa i Àustria que no pas amb els mateixos alemanys.

6. Aproximació las fenòmens de contacte.

6.1. Bilingüisme.

· Individual:

-         Actiu: parlen les dues llengües.

-         Passiu: s’entenen les dos però es parla una.

     -   Simètric: coneixement de les dues llengües per igual.

     -   Asimètric: coneixement desigual.

-         Instrument: utilització de les dues llengües amb finalitat.

-         Integrador: per integrar-se (immigrants).

· Territorial:

-         Bèlgica: una part es parla holandès, a l’altra francès.

· Social: paper que fa dins la societat.

6.2. Diglòssia.

Situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents.

Varietat A: ús formal (administració, educació)

Varietat B: ús informal

6.3. Conflicte lingüístic.

Hostilitat entre dues o més llengües que pugnen a l’interior d’un territori per assolir més espai social (importància).

Es resol:

· Substitució lingüística:

-         Monolingüisme L1: la comunitat utilitza la llengua pròpia (AVIS).

-         Bilingüisme L1 i L2: comunitat bilingüe (PARES).

-         Monolingüisme L2: guanya la llengua dels fills (FILLS)

· Normalització lingüística:

Ficar les dos per igual. Recuperació d’usos i funcions socials de la llengua en situació de desavantatge.

ACTIVITAS P.273 i 279

3.Llegeix atentament el fragment següent. Després, respon les preguntes.

a) Quines són les diferències de comportament lingüístic entre homes i dones, segons el text?

· Els homes tenen majoritàriament veus més greus que les dones, a causa de la forma diferent dels seus òrgans fonatoris.

· La parla femenina fa més ús dels sufixos aspectius diminutius

-et ,-ó.

· Hi ha mots prácticament vedats als homes, com els adjectius bufó –ona, preciós –osa, “cuco –a”, “mono –a” i molts d’altres.

· En sentit contrari, recordem la prohibició tradicional de renegar vigent a les classes mitjana i alta de les societats occidentals, una prohibició aplicada amb molt més rigor a les dones.

· Els homes estan més autoritzats a transgredir verbalment les convencions socials -a servir-se de l’argot i d’elements escatològics i sexuals-.

b) Consideres que hi ha diferències lingüístiques entre homes i dones de les generacions anterior (pares,avis)? Descriu-les.

Sí ja que abans la dona era vista com una ama de casa que solament havia de netejar la casa i alimentar a la família; i avui en dia ha agafat més prestigi ja que també treballa com ho fan els homes.

c) Creus que actualment, amb més igualtat entre sexes, se segueixen donant aquestes diferències? Justifica la resposta.

No tant, perquè a la televisió estan sortint molt anuncis de respecte a la dona i l’ètica d’avui en dia no és igual a la de fa uns anys.

6. Defineix el significat que prenen, en els textos següents, els mots de l’activitat anterior.

·        Substitució lingüística: acció d’haver substituït alguna cosa relacionada amb la llengua.

·        Normalització lingüística: fer un ús normal de la llengua

·        Assimilació lingüística: entendre uns conceptes d’una determinada llengua

·        Extinció lingüística: fi de l’existència d’una llengua.

·        Conflicte lingüístic: diversitat de llengües en una mateixa zona.

·        Llengua dominant: utilització d’una llengua per damunt d’una altra en una determinada zona.

·        Llengua recessiva: desaparició lenta d’una llengua.

·        Llengua subordinada: llengua que en té d’altres per sobre.

·        Llengua privilegiada: una determinada llengua que posseeix més drets que una altra.

·        Llengua relegada: llengua desplaçada a un segon lloc a conseqüència d’una altra.

7. Llegeix atentament aquests fragments i explica les causes de l’extinció del gaèlic escocès i del parsi:

A causa de que el govern no va ajudar econòmicament aquesta llengua.

- La base econòmica que el sostenia va desaparèixer amb el final de la indústria local de pesca en els anys entre les dues entreguerres mundials, i els models de segregació residencial i endogàmia; van començar a debilitar-se.

TEMA 11: LA LLENGUA, FET SOCIAL

Idees més importants:


1. GRUP SOCIAL I FET COMUNICATIU


Socializació:
Condició necessària tant per aprendre la manera de substituir com per desenvolupar-se amb èxit en el conjunt de l'ecosistema.


Comunitats:
Els éssers vius s'agrupent creant-les, associacions d'individus que cooperen per garantir la subsistència del grup.


Fet comunicatiu:
Neix de la necessitat de relació social que tenen els individus que viuen associats.


Llenguatge articulat: 
Permet diferenciar-se de totes les altres espècies i conquerir el medi en el qual viuen.


2. LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA


Diversitat cultural i lingüística:


Diferències entre comunitats: maneres de vestir, de menjar, de saludar, de comportar-se en públic, d'expressar sentiments..., de viure i concebre el món.


3. L'ÚS LINGÜÍSTIC


3.1. Les societats humanes.


- S'ubiquen en un espai geogràfic.


La major o menor extensió del territori, els accidents geogràfics, el contacte dels grups distribuïts en l'espai originen les varietats geogràfiques.


- Evolucionen al llarg del temps.


L'ús lingüístic s'adapta i canvia d'acord amb el pas del temps i els nous usos socials. D'aquí s'originen les varietats històriques.


- Es distribueixen en grups socials.


Les societats es distribueixen en grups atenent al rol social (professions) i en classes socials atenent a l'estatus socieconòmic. D'aquí en resulten les varietats socials.


- S'organitzen en xarxes socials.


L'ús lingüístic, fruit de l'àmbit en què s'emet la comunicació, es diversifica atenent al grau de formalitat de la situació. D'aquí s'originen les varietats funcionals o registres lingüístics.


La diversitat i l'especialització de la societat obliga la llengua a diversificar-se i especialitzar-se a fi de cobrir le snecessitats comunicatives que es produeixen en cada àmbit de relació.


- Segueixen unes normes socials.


Les normes d'ús lingüístic formen part de els normes socials i determinen quina varietat ling¨´istica cal utilitzar segons el context. 


- Es transformen per causes polítiques, econòmiques, culturals...


Fenòmens i esdeveniments de naturalesa diversa poden fer trontollar aquestes societats i fer-les viure en un estat molt precari o fins i tot poden provocar-ne l'extinció. El grau de "salut" d'un grup es reflecteix també en l'ús lingüístic.




******************************************************




Diglòssia:


Situacions en contacte estable entre dues varietats d'una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents. 
D'una banda, hi ha la varietat A, altament codificada i vehicle dels usos formals; d'altra banda, hi ha la varietat B, utilitzada en els usos informals de la llengua.




Factors del canvi lingüístic:


+ Quantitat de migrants.


+ Condició socieconòmica dels migrants.


+ Tipus d'establiment.


+ Distància entre les llengües en contacte.


+ Tipus social receptora.

Sons nasals tema 2

· mas - nas; nap - nyap


· cama - cana - canya


· vam - van - bany

Remarca curiós tema 2

    Català s ---------- Castellà x


    esprémer            exprimir
    esplanada           explanada
    estendre            extender
    estrany             extraño
    estranger           extranjero 

Errada de poca cultura!!!

Vocabulari

Ortologia: Pronunciació correcta d'una llengua determinada

Regla ortògrafica

Tant l'accent com la dièresi marquen un hiat.

ACTIVITATS TEMA 1 (IV)

55.- Frases amb accents:


a) Avui no es trobava gaire bé.
b) Si et plau, vés i espera'm fora.
c) Ves, què vols que t'hi digui!
d) Què fas? Véns o et quedes?
e) Aquest matí tenia una son que no em podia llevar.
f) Feu el que vulgueu!
g) Diuen que le futur és de les dones!
h) Vols que et doni les ametlles mòltes?

ACTIVITATS TEMA 1 (III)

48.- Praules amb accent:

Allò, cafè, botxí, cosí, anorèxia, ànec, angúnia, bústia, Àrtic, apèndix, Bàltic, arsénico, anècdota, església, alè, análisis, brutícia, automòbil, carácter, asmàtic, brúixola, aquí, això, àngel, difícil, caòtic, brànquia, adolescència, diàmetre, dòcil, fotògraf, conciència, cèl·lula, física, fòrum, dimissió, diàfan, faràndula, frágil.

49.- Paraules amb accent:

Pensàveu, néixer, conèixer, fèiem, trobéssiu, carregàveu, rebíem, aniré, recitéssim, bevíem, teníeu, rompríem, volqué, créixer, burxaríem, esbrinaràs, fregàveu, seríeu, llogaríeu, estalviàvem, feríssiu, amagàvem, passaríeu, netejaré, vindrà.

ACTIVITATS TEMA 1 (II)

25.- Verbs amb o sense accent:


a) trauràs, b) nasquérem, c) jec, d) naixem, e) naixia, f) contrec, g) distrauré, h) bestrauré, i) treu, j) traient, k) extraiem, 
l) renaixem, m) nascuts, n) trec, o) distrec, p) retrauríem


28.- Verbs amb o sense accent:


recolliràs, tus, tossim, sortiria, ecollim, cus, sortit, escopiria, cull, sobresurt, recollim, escup, cosit, surt, descossís, sobresortim

ACTIVITATS TEMA 1

14.- Posa accent on calgui:


a) futbol, b) víkings, c) termòstat, d) tèxtil, e) míssils, f) hoquei/basquetbol, g) xandalls




15.- Paraules complicades:


a) denuncia, b) anuncia, c) repudia




16.- Posa accent on calgui:

Tèxtil, poliglot, tiquet, consola, aurèola, torticoli, handbol, humit, renuncia, medul·la, atmosfera, alvèol, copia, interval,témer, rèptil, intèrfon, vertigen, diòptria, etíop, període, estudia, influencia, premia, rumia, sinó, pneumònia, quètxup, elit, omòplat, saxòfon o saxofon.

Vocabulari

Concatenar: engranar, lligar una cosa amb una altra

Errada garrafal al cartell de lloguer!!!

Primer dictat del curs

Nascut a Barcelona el juny de 1970, David Barrufet és valorat com un dels millors jugadors d'handbol del món. Capità de la secció d'handbol del FCBarcelona, es va iniciar en aquest esport a l'escola Sagrada Família d'Horta amb tan sols vuit anys. Als 14 ja jugava al Barça i als 18 debutava en el primer equip. Durant la seva llarga trajectòria, ha guanyat múltiples copes i lligues. Ha estat internacional en 280 ocasions, que l'han situat al capdavant dels rànquins  ( rànquings ). Ara, amb 40 anys, afronta una imminent retirada, a punt d'exercir d'allò que volia ser quan fós  ( fos ) 
gran: advocat.

Que espero de les classes de català?

Les meves primeres impressions de les classes de primer de batxillerat estàn sent molt bones. Veig que les classes seràn encaminades a ser pràctiques, cosa molt bona ja que facilita l'aprenentatge.


No em podia imaginar com serien ja que desconeixia la manera d'ensenyar del professor. Però m'agrada molt ja que té grans habilitats de comunicació que estic segur que ens ensenyarà.


Espero que segueixen així de bé i que ens preparem força per a la SELECTIVITAT!!!