Vull creure que quan tindré trenta anys...
Les hores passen, els dies es succeeixen, els mesos volen i els anys no s’aturen. El temps es una cosa que no podem controlar, a un terç de la meva vida m’agradaria haver fet el que cada dia penso que un dia es farà realitat.
És una prova molt dura, no apta per gent sense passió per l’esport, requereix un dur entrenament deixant de banda altres coses com les relacions socials i familiars però al acabar-la la satisfacció no es pot explicar.
I prometo que així serà, quan tingui trenta anys, un IRONMAN hauré completat, i no hi crec que sigui tant sols un, espero que hagin set molts més. Com diu el gran locutor esportiu del Barça Joaquim Puyal: “llavors ja em podré morir”.
Trenta anys són molts, però per arribar a la fita tant sols me’n queden tretze. Sis anys seran d’intens estudi on entrenar serà una missió gairebé impossible. Llavors set anys seran els detonants de l’èxit, set anys per arribar a 30, set anys per fer la prova física més dura del món, i allí estaré jo recordant el que un dia vaig prometre en una redacció de català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada